sábado, 19 de marzo de 2016

"EL DESTI SEMPRE MANA".




"EN EL MEU VIATGE DE NUVIS". 

.- Després del meu bell enllaç; 
meu amant era el meu marit, 
els meus aventures al desballestament ... 
Era el meu marit i estimat. 

Després de la breu cerimònia, 
i acabada la festa,  
preciosa com una núvia ... 
Ens vam anar a fer la migdiada. 

 En el meu llit de noia, 
es va deslligar la passió, 
ja no havien més fronteres ... 
Només carícies i amor. 

Però el destí és ingrat; 
i això va passar fa un any, 
vaig passant males estones ... 
Estic viva i és estrany. 

Tinc llàgrimes en els meus ulls, 
i en la meva ment la bogeria, 
les meves pupil · color vermell ... 
Ja vaig perdre fins el seny. 

Encara recordo aquells petons, 
les seves carícies a la meva pell, 
besant els meus tendres pits ... 
Amb la dolçor de mel. 

Amb abraçades molt estrets; 
ho tenia com muntura, 
seu mirar anava cap al sostre ... 
¡El nostre amor; una bogeria!. 

En el meu cor no hi ha dubtes; 
per ell donaria fins la vida, 
la vida sent molt dura ... 
Em sentia molt estimada. 

Des d'aquell negre accident; 
no he aixecat cap, 
d'aquell destí incident ... 
La meva ànima va quedar en tristesa . 

Jo vaig quedar molt mal ferida, 
despertar en l'hospital, 
aquesta ànima tan estimada ... 
Mai la podre oblidar!. 

El meu cos sense la seva bellesa; 
em vaig quedar en cadira de rodes, 
encara morta quedi il · lesa ... 
Per viure, mentre pugui. 

¿Perquè en aquell viatge;  
ens perseguia la mort?, 
jo de núvia amb el meu vestit ... 
No vam tenir molta sort. 

La mel convertida en drama,  
un camió contra el cotxe, 
mentre la lluna brillava ... 
Quan tancava la nit. 

Un camió de tres eixos, 
un monstre a la carretera, 
¿i no hi ha Déu que ho manegi?. 
Em va robar la vida sencera.  

Contra el cotxe va carregar; 
vaig veure el conductor adormit, 
aquell crim va cometre ... 
¡Assassinar al meu marit!. 

El meu cos va sortir volant; 
no portava el cinturó, 
el ​​foc anava devorant... 
Després del xoc, una explosió. 

Estirada sobre la vorera;  
sagnant per les meves ferides, 
tan blanca com la cera ... 
Vaig sentir abandonar la vida. 

El meu amor m'espera al cel; 
aquesta vida és un calvari, 
sento foc i sento gelosia ... 
Ja ho he escrit al meu diari. 

Sento en la meva sang el verí; 
vaig perdent la consciència, 
aquest amor que jo venero ... 
Li he entregat la meva innocència. 

¡Espérame amor meu!;  
que vull estar al teu costat, 
¡quant t'estimo Déu mir! ... 
Amb tu seré feliç .. 

"Guti". "El romancero".

Se ha quedado dormida y no lleva bragas, cortesía de videosdemadurasx.com

No hay comentarios:

Publicar un comentario